Quina panxota!!

Dissabte vem anar a Berga, a passar el dia amb uns amics que tenim vivint per allì dalt. Ens va fer molt bon temps i vem poder pulular per el mercat i el poble, vaig aprofitar l'ocasió per comprar-li un xampú a l'Àine, antiparasitari, per matar les puçes dolentotes que li piquen, que dius, el xampú no el podria haver comprat per Cerdanyola?....doncs no!! ja que no hi ha una punyatera botiga que tingui aquest xampú.

Després de caminar vem anar a fer el piscolabis a casa seva, unes patates, olives, formatget, "coses que van pel mar" jijiji, i bocabit, aleeeeeeeee quan de temps feia que no mejava els bacabits, uf, quina perdició, i per acompanyar tot això, cervezeta casolana que fa el R. menys l'ultima que vaig probar, em van agradar totes, això si, ja vaig anar cap el restaurant una mica piripi. El restaurant és en un poblet petit i amb molt encant, Montclar

Ja anavem tips del piscolabis, però clar, aquells plats no se'ls podia dir que no, i au cap dins. 

Tornan cap a Cerdanyola el X i jo teniem un panxot que ni les embarassades de7 mesos jajajaja i quin mal de panxa. Mentres anava menjant em deia a mi mateixa, "para que ja no ti cap res més", però no vaig para i clar, tota acció te una conseqüéncia i la nostra va ser una mica de mal de panxulina.

Una amigueta

Estàn de vacances vem fer amistat amb un iaiu, que te una gosseta molt maca i molt carinyosa, volia jugar amb l'Àine, però la meva gossa és una panfila i li costa fer amics, total que amb la Nut va fer una mica d'amistat, li costa confiar amb altres gossos, ai, ai, ai....

Gossa casolana

Normalment en els gossos els hi agrada anar a pulular, viatjar amb el amos etc..., s'ho passan bé i disfrutan siguin on siguin. Doncs a nosaltres ens a tocat una gossa casolana, podem anar a passejar per Cerdanyola que ella s'ho passa pipa, ara bé, quan em anat de cap de setmana o de vacances fora del seu ambient, aqui ja la em liat. Al cap de poques hores d'estar en el lloc, ja vol marxar, si estem a dins d'una casa, vola la corretge, i si estem fora i veu el cotxe ai, cap allà que vol anar. Per exemple, acabem d'arrivar d'una setmaneta pel Prinineu, estavem en un camping, quan la treiem a passejar (la portavem suelta), doncs ella disperada cap el cotxe, clar que al moment la despistavem fent-la corre i ja està, i aixì cada dia. Dimarts marxarem cap a la platja i segur que fara el mateix, tot això li dura uns segons, li diem que NO i que s'ho fagi com vulgui però s'haurà de quedar, i llavors es calma.......fins el dia següent. 

No he vist gossa tan casolana com ella

Vacances

Hola gent!!

Cagun tot!!! dilluns hem de marxar cap a Lleida, a pasar uns dies, però el senyor cotxe ha dit que NO. Avui el X. ha anat a treballar i a mig camí el "huevo" a començat a fer el tonto. Total que a les 5:30 de la matinada estava el meu nen tiradet a la ronda. La corretge del alternado a pendre vent. Fins dilluns no hi ha mecanics oberts, ole i ole! (ironia)

Complexa d'abandonament????

Doncs crec que aquesta gossa, te aquest tipus de complexe, això, o que es exageradament empalagosa. Es una ombra que va per allà on passo. Ja quan era un bola negre ho feia, anava a la cuina, ella darrera, rentava plats (ara ja no, que tinc rentavaixelles) i ella es feia boleta en els meus peus, no fos cas que m'escapes. Vaig a dutxar-me i ella s'espera sentadeta davant de la porta, estic el menjador mirant la tele i ella en el seu puf i a la que vaig algun lloc ella disperada darrera meu, normal que després acabi reventada, tot el dia a munt i a vall, a de ser estressant.  
Diferent hagues sigut que portes un trauma a sobre, però desde que va entrar per la porta que no a patit cap problema d'aquest. Ara la tinc estirada tocan un dels meus peus, mira que te espai eh, doncs no, a d'estar maxambrada jajajajaja. Aiiii, aquests perrunos tenen cada cosa.  Com a perruquera canina he vist mogollon de cookers i nomès en una ocasio vaig tenir com a clienta, una cooker negre igual de carinyosa. potser és cosa de ser gossa, o de color negre, o ser gossa i de color negre jajajajaja!!!

Barcelona

D'aqui una estona baixare cap a la capital, la qual, fins fa 3 anys era la meva ciutat. Ara que visc a uns 15 km d'ella, em suposo un pal molt gran anar-hi. Avui és per anar en un entarrament i després el metge, però sigui pel motiu que sigui, sempre és una llauna tenir que agafar trens i metros. Ja puc dir que Barcelona no m'agrada, no em refereixo a la ciutat, si no a tota la gent que pulula en ella, n'hi ha massa i per totes bandes, no pots caminar amb tranquilitat i vas amb el bolso enganxat el cos per por de que te'l robin. Soroll de cotxes, autobusos i maquines fen obres per tot arreu, amb lo tranquilet que és el meu poble.

A mi sempre m'havia agradat viure en la ciutat i sobre tot en el meu barri, Gracia, però cada vegada aquesta ciutat s'ha anat transformant i personalment a mi no m'agrada. Molt més després de viure en un lloc que també hi ha gent, però tothom ens respecta, son educats, i amables, no hi han sorolls per la nit, desde que estic aqui no he hagut d'utilitzar els taps per les orelles, a Barcelona era nit si, nit també, sigui perque els veins tenien la tele a tope, o perque feien una festa fins les tantes, o pel carrer la gent cridant com besties pardes.

Total, que el fet de baixar a Barcelona no m'agrada.

Per fi

Doncs si, per fi tinc un blog, o al menys això intento, encara esta en construcció, ja que això és nou per mi i anire fent prove. Molta gent que conec en te un, i jo per falta de temps i de vegades per mandra, mai m'hi posava en serio, fins ara.

Tenia varies opcions de titol pel meu primer blog, pensan, pensan he decidit aquest, ja que m'agradan els animals i especialment els gossos, son la meva debilitat. Sóc d'aquelles persones que si estigues podrida de diners, salvaria a qualsevol raça o espécie que estigues en perill, per no dir evidentment de montar un refugi com deu mana per els que son abandonats.