diumenge, 14 d’agost del 2011

Una amigueta

Estàn de vacances vem fer amistat amb un iaiu, que te una gosseta molt maca i molt carinyosa, volia jugar amb l'Àine, però la meva gossa és una panfila i li costa fer amics, total que amb la Nut va fer una mica d'amistat, li costa confiar amb altres gossos, ai, ai, ai....

divendres, 5 d’agost del 2011

Gossa casolana

Normalment en els gossos els hi agrada anar a pulular, viatjar amb el amos etc..., s'ho passan bé i disfrutan siguin on siguin. Doncs a nosaltres ens a tocat una gossa casolana, podem anar a passejar per Cerdanyola que ella s'ho passa pipa, ara bé, quan em anat de cap de setmana o de vacances fora del seu ambient, aqui ja la em liat. Al cap de poques hores d'estar en el lloc, ja vol marxar, si estem a dins d'una casa, vola la corretge, i si estem fora i veu el cotxe ai, cap allà que vol anar. Per exemple, acabem d'arrivar d'una setmaneta pel Prinineu, estavem en un camping, quan la treiem a passejar (la portavem suelta), doncs ella disperada cap el cotxe, clar que al moment la despistavem fent-la corre i ja està, i aixì cada dia. Dimarts marxarem cap a la platja i segur que fara el mateix, tot això li dura uns segons, li diem que NO i que s'ho fagi com vulgui però s'haurà de quedar, i llavors es calma.......fins el dia següent. 
No he vist gossa tan casolana com ella

dissabte, 30 de juliol del 2011

Vacances

Hola gent!!

Cagun tot!!! dilluns hem de marxar cap a Lleida, a pasar uns dies, però el senyor cotxe ha dit que NO. Avui el X. ha anat a treballar i a mig camí el "huevo" a començat a fer el tonto. Total que a les 5:30 de la matinada estava el meu nen tiradet a la ronda. La corretge del alternado a pendre vent. Fins dilluns no hi ha mecanics oberts, ole i ole! (ironia)

dimarts, 26 de juliol del 2011

Complexa d'abandonament????

Doncs crec que aquesta gossa, te aquest tipus de complexe, això, o que es exageradament empalagosa. Es una ombra que va per allà on passo. Ja quan era un bola negre ho feia, anava a la cuina, ella darrera, rentava plats (ara ja no, que tinc rentavaixelles) i ella es feia boleta en els meus peus, no fos cas que m'escapes. Vaig a dutxar-me i ella s'espera sentadeta davant de la porta, estic el menjador mirant la tele i ella en el seu puf i a la que vaig algun lloc ella disperada darrera meu, normal que després acabi reventada, tot el dia a munt i a vall, a de ser estressant.  
Diferent hagues sigut que portes un trauma a sobre, però desde que va entrar per la porta que no a patit cap problema d'aquest. Ara la tinc estirada tocan un dels meus peus, mira que te espai eh, doncs no, a d'estar maxambrada jajajajaja. Aiiii, aquests perrunos tenen cada cosa.  Com a perruquera canina he vist mogollon de cookers i nomès en una ocasio vaig tenir com a clienta, una cooker negre igual de carinyosa. potser és cosa de ser gossa, o de color negre, o ser gossa i de color negre jajajajaja!!!

dilluns, 25 de juliol del 2011

Barcelona

D'aqui una estona baixare cap a la capital, la qual, fins fa 3 anys era la meva ciutat. Ara que visc a uns 15 km d'ella, em suposo un pal molt gran anar-hi. Avui és per anar en un entarrament i després el metge, però sigui pel motiu que sigui, sempre és una llauna tenir que agafar trens i metros. Ja puc dir que Barcelona no m'agrada, no em refereixo a la ciutat, si no a tota la gent que pulula en ella, n'hi ha massa i per totes bandes, no pots caminar amb tranquilitat i vas amb el bolso enganxat el cos per por de que te'l robin. Soroll de cotxes, autobusos i maquines fen obres per tot arreu, amb lo tranquilet que és el meu poble.

A mi sempre m'havia agradat viure en la ciutat i sobre tot en el meu barri, Gracia, però cada vegada aquesta ciutat s'ha anat transformant i personalment a mi no m'agrada. Molt més després de viure en un lloc que també hi ha gent, però tothom ens respecta, son educats, i amables, no hi han sorolls per la nit, desde que estic aqui no he hagut d'utilitzar els taps per les orelles, a Barcelona era nit si, nit també, sigui perque els veins tenien la tele a tope, o perque feien una festa fins les tantes, o pel carrer la gent cridant com besties pardes.

Total, que el fet de baixar a Barcelona no m'agrada.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Per fi

Doncs si, per fi tinc un blog, o al menys això intento, encara esta en construcció, ja que això és nou per mi i anire fent prove. Molta gent que conec en te un, i jo per falta de temps i de vegades per mandra, mai m'hi posava en serio, fins ara.
Tenia varies opcions de titol pel meu primer blog, pensan, pensan he decidit aquest, ja que m'agradan els animals i especialment els gossos, son la meva debilitat. Sóc d'aquelles persones que si estigues podrida de diners, salvaria a qualsevol raça o espécie que estigues en perill, per no dir evidentment de montar un refugi com deu mana per els que son abandonats.